-
Continue reading →: Del pessebre a l’infernTempus fugit. El temps vola, no s’atura, s’escapa dels dits… Que la vida passa volant és un tòpic que ja cansa, però no per això deixa de ser cert. Aquest Nadal ho he pogut comprovar de primera mà als Pastorets de Cassà de la Selva, un espectacle que enguany ha…
-
Continue reading →: Atrapada entre dues històriesQuè tenen en comú els tsars russos amb els amos de les plantacions de sucre de la Cuba del segle XIX? Quines similituds podem trobar entre la Rússia imperialista i l’Espanya colonialista? Què pot unir una persona que escapa del seu país perquè allà se li estan acabant les opcions…
-
Continue reading →: Les bones mares no venen de sèrieQui té una mare té un imperi. Això diuen. Com totes les frases fetes, aquesta sentència alberga part de raó, fruit de creences i tradicions que han perdurat al llarg dels segles. Però la pressuposició que totes les mares són perfectes és errònia. Desafortunadament per les persones que ho han…
-
Continue reading →: TU.Avui en fas divuit. No em puc sentir més afortunada. TU, que eres tan menuda. TU, que em cabies als braços. TU, que vaig imaginar i esperar amb delit durant anys abans que arribessis. TU… que has crescut i m’has donat la possibilitat d’assaborir cada moment de la teva…
-
Continue reading →: A punt de fondre un Ou FabergéEl 2014, un ferroveller nord-americà va comprar una peça d’or en forma d’ou que no li va costar més de 14000 dòlars. Quan la va portar a fondre per vendre’s l’or, va descobrir que era un OU FABERGÉ autèntic. A simple vista, l’ou és senzill i amb poques floritures. Si…
-
Continue reading →: Anar a signar llibres per Sant Jordi i deixar-me el bolígrafEl dia de Sant Jordi vaig anar a signar llibres a la plaça Catalunya de Girona. Hi vaig anar sense bolígraf. Sí. Me’l vaig deixar a casa. Amb les presses per arribar a casa després de tornar de Barcelona (aquell matí vaig treballar), fer un mos per no anar amb…
-
Continue reading →: Escolta’ns i endinsa’t dins el món FabergéLa Mònica Socias és la productora i presentadora d’”El calaix”, un programa de ràdio Ona La Torre (Torredembarra). És un espai cultural d’entrevistes que permet donar a conèixer molts projectes en diferents àmbits de la cultura. Fa uns dies, vaig tenir l’oportunitat de ser entrevistada per la Mònica. Fins aquí,…
-
Continue reading →: Digueu-me què talViure per primera vegada el procés d’escriure una novel·la, que guanyi un premi literari i, finalment, veure-la publicada, és un goig. Anar a una llibreria i descobrir la teva obra entre les lleixes de les novetats és una sensació molt satisfactòria. Encara ho és més poder-ne fer alguna presentació, veure…
-
Continue reading →: Olorar les pàgines del teu propi llibreAhir vaig viure una sensació completament nova. A una certa edat, aquestes són les que s’han de buscar, mirar d’escapar de la zona de confort i trobar la manera d’assaborir moments que impliquin novetat i, per tant, il·lusió, ganes i, fins i tot, una mica de vertigen. El cas és…
-
Continue reading →: Labor LimaeLes idees van començar a brollar. En tenia per donar i vendre. I sorgien dels llocs més estrambòtics. Llegint un llibre, escoltant les notícies, mirant una pel·lícula, sentint algú explicant qualsevol anècdota, caminant pel carrer o, fins i tot, recordant moments del passat. Tot era digne de ser novel·lat. I…
Paraules en tren
Mentre viatjo en tren, cabdello, reflexiono, escric. Creacions en moviment.
Hola, soc la Cristina
Mentre viatjo en tren, cabdello, reflexiono i escric. Benvinguts al meu calaix de sastre on guardo totes aquestes creacions en moviment.
Connectem-nos
Compra aquí les meves novel·les:
Recull de premsa
Entra aquí i fes el tafaner!
Subscriu-te
Jo t’aviso quan surtin cosetes noves!
Paraules en tren 